Cuando viajas mucho tiempo pasa como con los copos de nieve, se juntan y van formando una capa más o menos gruesa. Si consiguen pasar un verano sin que se deshagan se van acumulando y comprimiendo con otras nevadas posteriores. Al final se transforman físicamente por efecto de la presión en hielo y a gran escala en glaciares. Cuando uno viaja muchos días, meses, las sensaciones, las experiencias (no tiene que pasar nada extraordinario) se van acumulando en algún lugar de uno mismo, en la retína, en el estómago, en el encéfalo, en un trozo de piel... el resultado es que te sientes vivo, que te distancias de las tonterias del cada día, que das importancia o se la quitas a situaciones, problemas o personas. Tambien te ayuda a tomar decisiones. No estás para muchas tonterias. La vida es corta y la inexistencia infinita.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Certament passa això que dius`.Però si fins i tot en moments on la vida ha perillat , on apareix una segona oportunitat de tornar a viure. En aquests moment on sembla que a partir d'aquell instant les coses agafen una altra dimensió més real i relativitzes o dones importància als problemes, la gent , les coses que passes... quan un ja no està per moltes tonteries , com molt be dius tu ; Tornen a apareixer !!!!Passa el que passa sempre. El dia a dia, les rutines del viure et van engolint poc a poc i tornem a preocupar-nos de les mateixes tonteries tornant a donar importància a coses que no les tenen....que són les que en el fons ens preocupaven abans. Sento dir-te que aquesta sensació passa, malgrat sigui molt real i molt forta . Qui l'ha tingut en alguns moments de la seva vida la pot recuperar . Això és lo important! . Qui es belluga no s'atura i evoluciona! està viu ! i agudeix de l'entorn! Tens raó que no cal anar molt lluny ni fer gran coses per sentir-se així!
M'agrada sentir-te bé.
Una abraçada.
Publicar un comentario